Signes d'una nova era?

Per poc que hi parem compte, els signes que mostren un inici de canvi de paradigmes són molts. Això és revelador d’una nova era en gestació. El camí, ni serà rectilini ni constant, com sol ser en assumptes humans, seguirà el ritme d’evolució de les ments, la relació entre els diferents poders reals del moment, el saber fer dels agents protagonistes i l’oportuna dosis d’atzar.

De la mateixa manera que les bases de la majoria d’estats europeus dels segles XIX i XX es posen als segles XI i XII, ara s’estan posant les del sistema que regirà el món en un futur potser més pròxim del que podem imaginar i si com a comunitat humana, solidària amb les altres, però diferenciada en funció dels criteris que regiran, hi volem mantenir algun rol, és ara quan cal estar atent, mantenir-se alerta i no errar en les preses de decisió i camins a emprar.

A l’Edat Mitjana és la lluita entre poder religiós i poder civil, ambdós ajudats pel militar i el de convenciment de les ments, de la forma que sigui: tortura, compra i suborn incloses, que acabaran posant les bases de les diferents comunitats que s’erigiran en Estat.

El que havia estat circumscrit a l’espai europeu s’estén a nivell planetari. El que havia pogut semblar resolt a Europa, la pugna entre poder religiós i poder civil, torna a sorgir, i ara se n’hi afegeix una altra lligada a la liberalització iniciada per Thatcher i Reagan als anys 80 i que programant, de certa manera, l’afebliment de l’estat, ha acabat donant força a les multinacionals en front d’aquest. És curiós veure com s’està desenvolupant aquesta batalla entre estat i empreses i, potser més encara com des dels mateixos estats són sovint qui els representen que semblen jugar les cartes de qui tenen al davant.

Per a un país com el nostre pot ser difícil no errar. Al segle XII vam disposar d’un estadista d’alt rang i va decidir per nosaltres. Hauríem de ser capaços de cercar quelcom semblant?