#EmQuedoaCasa

Quedar-nos a casa, aquesta és la recomanació que estan donant els governs i les autoritats sanitàries de (quasi) tots els països afectats pel coronavirus. Però això no ens és gens fàcil, estem acostumats a anar a treballar, a comprar, a reunir-nos amb la família i els amics, a fer esport, a passejar i a no parar mai. I ara hem hagut de frenar del tot i de cop.

Escoles tancades, comerços amb les persianes abaixades, pistes d’esquí acabant abans d’hora la temporada, hotels buits. Econòmicament serà un cop dur per al país, en plena temporada i amb la Setmana Santa a la cantonada, sense cap turista les properes setmanes, tots ho notarem. I caldrà que estem més atents a aquelles famílies amb fills més vulnerables, com aquelles que reben beques de menjador, i s’haurà de trobar una alternativa perquè aquell nen o nena no deixi de gaudir dels àpats necessaris.

En aquestes situacions d’excepció es diu que surt el millor i el pitjor de la societat i ja ho hem començat a veure. D’una banda, hem vist barbacoes a l’aire lliure i en grup, com desapareixen les solucions desinfectants dels llocs o vacances a la platja per passar aquests dies, per donar uns exemples.

Però, de l’altra banda, hem vist pares i mares gaudint de temps de qualitat amb els seus fills i filles, músics i artistes oferint la seva obra en obert a través de les xarxes socials, diaris i televisions canviant la seva programació per ajudar-nos a estar millor informats, joves organitzant-se per atendre les necessitats de les persones més grans o vulnerables del seu voltant (gràcies, Lara, veïna dels meus pares per cuidar-los!), aplaudiments i agraïments a totes aquelles persones que estan treballant perquè això passi aviat, i molt teletreball.

I segur que convertirem aquesta crisi en una oportunitat i a més de sortir-ne reforçats també aprendre’m a quedar-nos més a casa, a baixar el ritme i a conciliar millor la vida familiar i laboral.