20 anys endarrerits

Ja fa uns deu anys que un grup impulsor va recollir les signatures necessàries per entrar al Consell via sindicatura una proposició de llei antitabac. Ningú avui en dia acceptaria la convivència en llocs públics de fumadors amb fumadors passius, però cal recordar que als països veïns ja era vigent la llei antitabac, només quedava un reducte tipus l’aldea de la Gàl·lia d’Astèrix, Andorrum. Allí sí que es permetia fumar fins que la Noemix va impulsar la llei al Consellix Generalix amb un 10% de signatures necessàries del cens. Gràcies, Noemix Rodriguex! Altres exemples com la benzina amb plom, obligatorietat de reciclatge, prohibició del contraban, forn incinerador controlat, plantes depuradores d’aigua, sortir de la llista negra com a país, quina paciència han tingut els veïns! Però ara toca la llei de l’avortament, i mai millor dit, amb l’església “hemos topado”. Ja no tan sols en tota la seva amplitud, que sí. Només començar, en els 3 supòsits bàsics, el de prioritzar la vida de la mare, el valent ministre de Sanitat ja s’ha pronunciat que es prioritza la vida de la mare, faltaria un protocol formalitzat. El de violació serien pocs casos, ja que el mateix protocol postviolació ja preveu la píndola de l’endemà. I l’últim cas, el de malformació del fetus, aquest sí que queda l’obligatorietat actual de marxar del país a realitzar-lo. Però no hem de patir, només cal esperar vint anys, que són els que sempre portem de retard. Estic plenament d’acord que ara no és el moment de possible canvi de model d’estat, tal com va manifestar el ministre portaveu Eric Jover , ara és el moment de finalitzar els acords amb Europa dotant Andorra d’una solidesa d’estat financera, social, econòmica i política. Per acabar, m’afegeixo al que va manifestar Joan Massa: em vull morir a Andorra, ja que em moriré vint anys després, i ja ho sabeu, o espereu vint anys a qualsevol canvi o ens veiem a l’infern...