Virtus Unita Fortior

Quan escric aquestes ratlles, encara no s’ha presentat i doncs tampoc s’ha aprovat la llei òmnibus, que recollirà tot un seguit de mesures i normatives de calat, que pretendran atenuar l’impacte socioeconòmic que ens ve a sobre. Una llei ad hoc que remourà el Pressupost de l’Estat i alterarà moltes lleis aprovades i aplicades i que ja teníem assumides. Tots esperem que aquesta llei transversal i multisectorial estigui a l’altura de les circumstàncies i de les conseqüències de la crisi sanitària, per alleugerir el xoc brutal que estem vivint. En una democràcia parlamentària i representativa com és el cas d’Andorra, tot i entenent que estem en una emergència, cal ordenar tots els passos, i executar-los amb tota l’atenció i el rigor que reclama un Estat de dret.

El Govern està actuant amb responsabilitat, afrontant aquesta crisi sanitària, que esperem sigui conjuntural i estacional, amb els protocols adients, seguint la traçabilitat precisa dels casos, i tractant-ho amb les tècniques mèdiques a l’abast. Cal evitar socialitzar, cal evitar aglomeracions, cal evitar mobilitat, #quedatacasa, no hi ha més!

Ara ve el següent nivell i amb la llei òmnibus es traçarà el rumb de navegació. No penso que s’hagi dilatat excessivament aquesta acció en el temps. Soc un il·lús i em constava que tot es pactaria en seu parlamentària i s’assoliria el consens més ampli possible. El joc democràtic, però, sempre s’ha prestat a un estira i arronsa entre majoria i oposició. En aquest cas d’extrema gravetat, a l’oposició no li interessa respectar els tempos i es dedica obertament a mediatitzar el seu discurs, endurint-lo, aprofitant la talaia respectable dels mitjans quan penso que hauria de sumar totes les energies, aportant les idees i debatent-les únicament i exclusiva en el Consell General, després d’haver-ho tractat en el si de les comissions. Penso sincerament que en aquesta crisi caldria abaixar les destrals.