Potenciem l'individu, no el Big Brother

Les nostres democràcies s’enfronten a una crisi monumental, amb unes conseqüències que ens podrien afectar durant les pròximes dècades. Esperem que la majoria dels governs s’abstinguin d’utilitzar el Covid-19 com una excusa per reduir les llibertats, proclamar un estat d’emergència i suspendre el parlament fins a finals del 2020. Les decisions que prendran les persones i els governs en els pròxims dies probablement donaran forma al món per als anys vinents. El perill és que algunes mesures d’emergència a curt termini puguin esdevenir un element de vida en un futur. Aquesta és la naturalesa de les emergències. Les decisions que podrien trigar anys de deliberació s’han de prendre en qüestió d’hores.

Per tal d’aturar l’epidèmia, les poblacions senceres han de complir certes pautes. En la seva batalla contra l’epidèmia de coronavirus, diversos governs ja han desplegat noves eines de vigilància. Els casos més notables són la Xina, Israel i Singapur. Controlant de prop els smartphones de la gent, fent ús de milions de càmeres de reconeixement facial i obligant la gent a comprovar i notificar la seva temperatura corporal així com la seva condició mèdica, aquests països no només poden identificar ràpidament els sospitosos portadors de coronavirus, sinó que també poden fer un seguiment dels seus moviments i identificar qualsevol persona amb qui han estat en contacte. És evident que, l’alternativa, un model que potencia l’individu, donant-li tota la informació per saber quan s’ha d’autoaïllar-se, seria preferible al que han posat en marxa la Xina, Hongria i Singapur.

Una altra decisió important a la qual ens enfrontem és entre l’aïllament nacionalista i la col·laboració internacional. Tant l’epidèmia mateixa com la crisi econòmica que es pot derivar només es poden resoldre eficaçment mitjançant una cooperació global. La Xina, Corea i Itàlia poden ensenyar al món moltes lliçons valuoses sobre el coronavirus i com demostrar i aturar la seva propagació eficaçment. Els països haurien d’estar disposats a compartir informació obertament i Andorra hauria de rebre informació de primer nivell per part d’aquests països. Les nacions també haurien de coordinar la cursa per obtenir una vacuna per a tots.

La cooperació global és de vital importància en el pla econòmic. Si cada govern fa la seva sense tenir en compte els altres, el resultat serà un caos i una crisi més profunda.