Esport i la Covid-19

Arran de les mesures preses pel Govern per fer front a la Covid-19 han sorgit diverses polèmiques entorn de la pràctica esportiva. Mentre que gran part de la població clama el #joemquedoacasa, han sortit algunes veus en defensa de fer esport a l’aire lliure per salut física i mental, i comparen les mesures implementades a Andorra amb altres de països de la UE. Evidentment fer esport, i sobretot a l’aire lliure, és el més recomanable per portar una vida saludable, però també és cert que és necessari mantenir contacte amb familiars i amics i actualment no podem. La situació és del tot excepcional, s’han hagut de posar en pràctica mesures molt dràstiques per posar fre a una crisi sanitària sense precedents. Si tots els andorrans sortim a córrer o a fer bicicleta ens trobarem tots al carrer, i malgrat que la nostra intenció només sigui la de portar una vida saludable, posarem en perill totes les mesures dutes a terme i accelerarem la cadena de contagi. Andorra és un país petit, amb un hospital petit, UCI petita i relativament pocs metges i infermers (suficients en situacions normals). Col·lapsar el sistema sanitari és molt senzill si no seguim al peu de la lletra les recomanacions que ens fan les autoritats sanitàries i Govern. Toca mantenir la calma i ser responsables, i aprofitar per fer una mica d’activitat física a casa aprofitant que gairebé tots els centres del país han posat a disposició diverses classes mitjançant eines digitals. També he vist que esportistes professionals han mostrat malestar per la situació, al·legant que la seva condició física se’n veurà ressentida i, per tant, la seva professió. Tenen raó, però molts altres negocis es veuran afectats per la crisi, ja que la majoria d’establiments i empreses es troben tancats. Tots veurem la nostra economia afectada, però cal ser solidaris i pensar en aquells que se’n veuran més perjudicats. A aquests esportistes els demanaria que, si els plau, recordin per què són a Andorra i de ben segur que totes aquestes coses compensaran el fet de no poder entrenar a l’aire lliure uns quants dies. Per tant, molta paciència i, sobretot, molts ànims, que de ben segur que l’estima pel nostre petit país farà que en sortim tots reforçats!