Mesquinesa i empatia

No descobreixo res dient que la situació extrema que vivim ens permet mostrar el millor i el pitjor de nosaltres, com a éssers humans individuals i, per extensió, també com a societat. Hem comprovat que hi ha gent insolidària, egoista, mesquina, hipòcrita o cruel, per només citar alguns dels perfils de la negativitat. Són persones i actituds molt cridaneres. En moments en què ens cal, més que mai, sumar, aquesta gent resta, i resta molt. I això enmig del Dragon Khan emocional d’aquests dies, que ens remou l’ànima des del més profund. I és que aquestes, a més, tenen un ressò que mai no haurien pogut somiar en altres èpoques a causa del tsunami d’inputs que ens bombardeja darrerament. Per sort, i ho dic absolutament convençut, són minoria. Una minoria que fa molt de soroll, molt de mal, que genera molt de dolor, que té molt de focus, però sense dubte, una minoria. La situació incerta que vivim ha generat alhora milions de petites i grans històries de caràcter diametralment diferent. Accions d’empatia, de solidaritat, de generositat. Actituds que van molt més enllà de l’exemple, de la bona convivència. Hi ha qui ho fa amb gestos de volada, importants i transcendents, però també amb accions petites, humils, d’un immens valor humà. Quan el Cap de Govern ens va dir que "Andorra només ens té a nosaltres", com molts, segur, vaig quedar impactat per la contundència i la profunditat del missatge. Davant d’això, més que mai, només podem concloure que estem obligats a sumar com a col·lectiu. Tots i cadascun. Amb el que puguem. Amb el que sabem. Molt o poc. Una immensa majoria de la gent està fent bo allò que compartia en les darreres línies de l’última columna Set claus.

Molts estan posant el “jo” al servei del “nosaltres”. Llavors em permetia suggerir que ho féssim. I ho estem fent. I hem de seguir així. Sense defallir i sense deixar de pensar en tots aquells que la crisi ha situat en la primera línia.