Solidaritat

En el meu primer article parlava de solidaritat i avui en torno a parlar perquè, aquests darrers dies i des que el coronavirus o la Covid-19, com li vulgueu dir, ens ha fet canviar totes les nostres rutines, Andorra està demostrant que és molt solidària.

I la solidaritat en aquesta situació excepcional té moltes cares. Des dels voluntaris que fan el seguiment als padrins perquè no se sentin sols i puguin tenir els seus medicaments o el menjar a casa, o els que estan cosint mascaretes, passant per tots aquells que hem trucat al 828 o han fet un donatiu. També perfumeries que han donat gels o empreses que produeixen mascaretes, associacions o particulars que organitzen recollides de roba per als metges i infermers cubans o campanyes de donacions de quotes de gimnasos. I no ens oblidem de les escoles de dansa, d’idiomes, d’art... que no paren d’organitzar classes obertes al llarg del dia. La llista és molt llarga i anirà creixent.

Però en aquests temps difícils també ser solidari és quedar-se a casa (especialment per als infants i adolescents), sortir només pel que sigui imprescindible, compartir amb els veïns els aplaudiments diaris, felicitar aniversaris amb les sirenes, pintar arcs de Sant Martí i penjar-los a les finestres, és rentar-se molt sovint les mans, mantenir la distància social. I també són solidaris (i es mereixen el nostre més gran somriure) el personal sanitari que ho dona tot i s’aïlla de les seves famílies per prevenció, el personal de neteja que manté les zones comunes desinfectades i netes, el personal dels supermercats que treballa més que mai per donar-nos un servei bàsic, les farmàcies que estan al peu del canó, els mitjans de comunicació que ens mantenen al dia i tots aquells i aquelles que treballen perquè els altres ens puguem quedar a casa i no donar cames al virus, com diu el ministre cada dia. Ara més que mai hem de ser solidaris, només així podrem parar aquesta pandèmia.