Traçabilitat i feminisme

En aquesta maleïda crisi, les autoritats sanitàries poden detectar les vies de contagi a través del seguiment de la traçabilitat de cada cas. A Espanya aquests marcatges ens assenyalen diverses fonts que són indiscutiblement gènesis de la infecció. N’escolliré tres: L’expedició i viatge de quatre mil persones des de València a Milà, a l’Estadi de San Siro en un partit de futbol de la Champions, el congrés de Vox al Palau de Vistalegre a Madrid i les manifestacions, trobades i recorreguts urbans del Dia Internacional de la Dona del vuit de març. Són tres exemples mare de canal de transmissió del virus SARS-CoV-2. Alguna d’aquestes concentracions es podia i s’hauria d’haver avortat. Tot i que aquests eren incipients, ja hi havia indicis objectius al respecte.

Quan em demanen si soc feminista, sempre contesto que crec fermament en la igualtat real d’oportunitats entre gèneres, en base a la meritocràcia que no distingeix entre dones i homes. Tornant a Espanya, m’adono que la gestió de la crisi per part del Govern central no brilla excessivament per la seva eficàcia, amb dues excepcions al gabinet que cal remarcar: les dues ministres Calviño i Robles, dues dones, que demostren tenacitat i coherència. En aquest àmbit complex, però, cal destacar la capacitat en la línia de govern de la presidenta de la Comunitat de Madrid, la novella Ayuso, una altra dona, que està demostrant dia rere dia i en el centre d’un escenari de guerra, dots de lideratge impressionants. En aquest infern surrealista no m’importen els colors polítics i tampoc les quotes. Cal eficàcia i resultats i les tres polítiques gestores abans esmentades tenen fusta de líders. Són dones? Doncs perfecte, per què no... A Andorra també es treballa amb aquesta eina de la traçabilitat, que ajuda a acotar i a segmentar els focus de la contaminació. Aquí el pes del lideratge, a la logística del camp de batalla, el suporten dos homes, i amb nota!