Conductes incíviques

Ja estem a mitjan quarta setmana de confinament i la major part de la ciutadania segueix les recomanacions de Govern, quedant-se a casa i evitant al màxim les sortides que no siguin necessàries, així com les conductes de risc. I sembla que l’esforç col·lectiu està donant els seus fruits, ja que, segons les autoritats sanitàries, no està tenint lloc el col·lapse sanitari tan temut. I en una societat com la nostra, en què la llibertat de circulació és un dret fonamental, consolidat i molt arrelat, aquest esforç col·lectiu ha de ser qualificat com a excepcional, ja que avui en dia no hi ha res més dur que renunciar a sociabilitzar-se, sortir a passejar o fer esport a l’aire lliure, per exemple. No obstant això, malauradament, no tothom participa en l’erradicació de la Covid-19, ja que existeixen persones incíviques, “mala gent” com diria un ministre molt mediatitzat aquestes darreres setmanes. Aquests ciutadans, encara que siguin pocs, han decidit no respectar el confinament i posen en perill el futur desconfinament de tota la població. I ho fan de moltes maneres: sociabilitzant-se, sortint a passejar quan no hi ha cap necessitat imperativa o fent activitats que poden implicar un risc per a la seva salut i la intervenció dels serveis sanitaris, com ara BTT, trail running o esquí de muntanya. El problema rau en el fet que aquestes persones ho fan amb total impunitat, ja que malgrat que hi hagi un control per part de les autoritats no s’ha previst la imposició de sancions (i el fet de quedar-se a casa reposa de moment sobre una recomanació feta a la població, no sobre una ordre prescriptiva). Al meu parer, si cal lloar l’obediència de la major part dels ciutadans (ja que qui segueix les recomanacions també lluita contra el virus), caldria buscar fórmules per castigar els que desobeeixen durant la crisi sanitària, ja que posen en perill l’esforç fet pels altres, i sense sanció aquestes conductes es multiplicaran en el futur.