Ara la família més que mai

Davant el desig d’estabilitat, no podem oblidar que és en la família on es gesta gran part dels inputs emocionals que necessiten les persones per al desenvolupament de les capacitats, habilitats i potencialitats. L’amor, la protecció, la identitat, el sentit de pertinença, entre d’altres, neixen en aquest nucli. La família és l’espai idoni per créixer, perquè al seu interior es construeix la base del benestar emocional dels que la integren. La família és l’amortidor en temps difícils, font de suport i acompanyament a les inevitables transicions de la vida.

Avui, davant de les circumstàncies adverses que estem vivint, dels grans canvis i dels nous reptes que vindran, del declivi dels valors i de l’estrès, la família pot i ha de seguir complint més que mai la seva complexa i minuciosa tasca de formar individus plens per viure en societat, transformar el seu entorn i construir un món millor. Aquesta és una tasca de compromís, d’aprofitar la família com un espai per sobreposar-nos a les dificultats i tenir l’esperança que és precisament en ella on podem construir amb amor, intel·ligència i perseverança, una sortida a les diverses crisis del món d’avui.

Aquests que vivim han de ser els grans dies de la família. Ara la família més que mai. El nucli familiar ha de ser la roca sòlida sobre la qual tots els membres puguin sentir-se protegits, segurs i estimats. Però una família unida només és possible si les persones que la integren anteposen l’amor, la generositat i l’entrega, a l’egoisme dels interessos personals, i també si el respecte és el port en el qual queden atracades les intemperàncies de les emocions més primàries.

Les circumstàncies per les quals desafortunadament estan travessant moltes famílies durant aquesta crisi han de permetre valorar la força i la importància d’aquest nucli per mantenir l’esperança de renéixer a la vida normal mentre travessem aquesta maleïda galerna.