Rectificar és de savis

En la columna del mes passat, escrita abans que el Covid-19 s’estengués per Europa, parlava del canvi de paradigmes, reveladors d’una nova era en gestació que afloren en la nostra societat així com de l’oportuna dosis d’atzar que farà que l’evolució s’encari vers un escenari o vers un altre, tenint en compte les forces en competició: estats i oligopolis multinacionals.

Amb menys d’una setmana, un microorganisme que ataca els pulmons dels humans va capgirar el panorama mundial agafant tothom desprevingut i engegant a péixer les nostres més absolutes certeses.

El moment és difícil. Posa de manifest febleses que, per més que es poguessin intuir, no pensava ningú que ho fossin tant. En molts casos, posa al descobert de manera cridanera la política de desmantellament de l’Estat duta a terme des de les mateixes estructures d’aquest.

A favor de qui jugarà l’atzar?

Seran, els Estats, capaços de fer front al daltabaix que tenim a sobre, respectant els valors que durant pràcticament tres quarts de segle han dit que defensen i guien llurs accions? Actuaran amb clarividència suficient sobre el llarg termini?

No malmetrà, l’Estat, en els fets, la base que el sustenta ―a saber: el conjunt dels ciutadans― mentre pensa, al contrari, estar obrant per a mantenir-la o reforçar-la?

Potser és moment de fer de la crisi oportunitat i ser valents enfocant de manera decidida els canvis estructurals majors, indispensables per fer front a un demà nou i diferent.

Parar-ho tot: sí. Però què implica pretendre continuar, després, amb unes bases que només porten a sotmetre tot el teixit productiu, i el mateix Estat, als capricis dels fons voltors?

Que l’Estat faci d’Estat, assumeixi exclusivament el cost total del canvi, que el controli tot ell i, ell sol, el distribueixi.

Afloren propostes novadores que cal estudiar.

La situació actual és transitòria. El futur, segur, serà altre.

Rectificar és de savis.