Coronavirus: aquí i allà

Avui fa un mes que ens vam quedar a casa i tot i que hauríem desitjat que no hi hagués hagut cap defunció (des d’aquí tot el meu condol a les famílies afectades), es pot dir que no ho estem fent malament. L’ara coneguda per tothom corba està plana, l’hospital no s’ha col·lapsat, els casos positius van disminuint, les altes van augmentant, podrem sortir a passejar una estona, per tant, comencem a veure cert optimisme.

Vull pensar que haver seguit les recomanacions de quedar-se a casa, rentar-se les mans amb aigua i sabó sovint, mantenir les distàncies socials, no visitar els avis o altres col·lectius vulnerables... han donat els resultats esperats.

Ara, però, caldrà valorar totes les conseqüències econòmiques i socials que aquesta aturada tindrà a curt i mitjà termini: persones sense feina, famílies amb rebaixes d’ingressos, baixada del turisme que afectarà tots els sectors econòmics del país, més persones que necessitaran ajudes socials... Esperem que el Govern i també tots els sectors de la societat (individual, privat i tercer sector) posem els mitjans necessaris per poder sortir endavant. No serà fàcil, vindran temps difícils, però junts ens en sortirem, Andorra se’n sortirà.

Ara imagineu-vos que no estem aquí. Estem allà (en qualsevol país en vies de desenvolupament) i ens donen les mateixes recomanacions que a nosaltres. Però la nostra realitat és que no tenim accés a l’aigua perquè som un dels més de 800 milions que no en tenen, de sabó ni parlar-ne. Vivim amuntegats en un camp de refugiats o en una casa molt petita amb tots els membres de la família convivint. Tenim una feina molt precària amb un salari diari que és el que ens permet comprar el menjar per a l’endemà. Amb sistemes sanitaris sense recursos, començant per electricitat. Quines seran les conseqüències allà si aquí ja són excepcionals?

Difícil pensar en allà quan aquí la situació és la que és, però no ens en podem oblidar.