Les set claus
Aixecament del confinament
Sense una bona gestió dels països que ens envolten només podrem viure aïlladament
Després d’unes setmanes de confinament les ganes de retornar a la normalitat són cada vegada més importants. Els estats preparen els processos de retorn a la normalitat amb els exemples dels països asiàtics que van per davant. Els rebrots de la pandèmia en els llocs on l’obertura no s’ha fet amb prou cautela ens han de posar en alerta a l’hora de determinar els protocols de desconfinament.
En alguns països la balança està decantada pel pes de la salut, com és el nostre cas, però en d’altres sospesa més el factor econòmic, com és el cas d’Espanya. El país veí ha començat aquesta setmana la tornada al treball, ignorant les recomanacions dels científics i recomanant l’ús de mascaretes sense tenir-ne l’abastiment garantit. Altres països d’Europa opten per combinar la protecció contra el virus amb l’obertura de l’economia. És el cas d’Àustria que, des d’aquesta setmana, permeten l’obertura dels petits comerços amb l’ús obligatori de mascaretes. També han desenvolupat plataformes per facilitar la venda a internet en totes les activitats possibles. Dinamarca va més enllà i ja autoritza l’obertura de les escoles bressol i de primària. Una important descoordinació entre els països, fins i tot els de la mateixa Unió Europea.
El temps ens dirà quines mesures han estat més encertades. Ara bé, el coronavirus ens està recordant que en qüestions de pandèmies, les fronteres poc importen. La Covid-19 ja ha arribat a tots els continents i afecta tant els països rics com els més vulnerables, sense cap distinció. Aquest virus és qüestió de tots, és una qüestió d’humanitat i està posant a prova la solidaritat i la responsabilitat. Mentre el virus estigui present en un sol país, el risc de contagi persistirà a la resta del món i difícilment es podrà permetre la lliure circulació de persones. Sense una bona gestió dels països que ens envolten, només podrem viure aïllats, un cop controlada l’epidèmia a casa nostra.