Segon paquet de mesures

De la ingratitud que comporta entrar en el món polític ja n’era prou coneixedora, però al que no m’acostumaré mai és a la publicació de mitges veritats que tenen per objecte la manipulació de la població. Avui en dia, no és gens fàcil mentir per part dels mitjans de comunicació, ja que tot és verificable, però hi ha d’altres arts dolentes que aconsegueixen donar una visió totalment distorsionada de la realitat amb finalitats perverses. És el cas d’algunes de les publicacions que han fet referència al projecte de llei sobre el segon paquet de mesures que ha entrat a tràmit parlamentari el Govern. Encara estic molt sorpresa de com es pot interpretar o deduir, que la intenció o voluntat del Govern és perjudicar el treballador per reduir el seu salari, com si les persones assalariades fossin les encarregades de pal·liar el deute de l’Estat. Val a dir que res més lluny de la realitat. El que de fet pretén el Govern és precisament el contrari, ja que la voluntat no és una altra que la d’intentar que els treballadors mantinguin la feina, inclosos els treballadors per compte propi, i tots tinguin una prestació assegurada. Sempre es garanteix el salari mínim i, fins i tot, Govern pot arribar a fer-se càrrec, segons els casos, del pagament del 75% del salari del treballador. Sense oblidar que l’executiu també abonarà la part patronal de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Aquesta sí que és la voluntat de Govern i no la de rebaixar els sous a les persones assalariades. De la mateixa manera, la llei no recull enlloc l’opció de rebaixar el sou a treballadors públics i funcionaris. Tot plegat, crec que evidencia una més que tendenciosa i perversa tergiversació que no afavoreix gens la unitat de tots per fer front als greus impactes que, sense cap mena de dubte, provocarà aquesta crisi sanitària.