'Koi no yokan'

Hi ha un dia a l’any en què l’amor sembla d’un altre planeta i és Sant Jordi. Lluny de tòpics, l’amor es vesteix de cultura i desplega tots els seus encants amb l’elegància absoluta del negre sobre blanc. Escollir un llibre mai no és una empresa fàcil. De fet, regalar, per petit que sigui el detall, és difícil i sovint es resol a cop de targeta. L’autèntic regal, però, no s’embolica perquè és un acte de generositat que comença abans de la compra, quan escoltes i observes, i perdura en el temps, per l’empremta que deixa. És una forma d’estimar que obliga a sortir d’un mateix i que ens defineix com a persones, perquè regalant ens despullem una mica, i si el regal és un llibre ho fem pàgina a pàgina, darrere una paraula, atrinxerats en el gest d’un protagonista o caminant una descripció. Amb les persones, com amb els llibres, l’enamorament mai no es pot acabar d’explicar i sovint és qüestió d’intuïció. Els japonesos utilitzen l’expressió koi no yokan, que no té traducció al català, per descriure aquesta sensació, que et travessa el cos quan coneixes algú de qui saps que, inevitablement, te n’enamoraràs. No és amor a primera vista, va més enllà. És una intuïció que demana temps de lectura. Aquest Sant Jordi atípic potser no hi haurà paradetes, però d’històries i llibres en tenim ple. Alguns ens van fascinar, d’altres ni els recordàvem, n’hi ha que guarden tresors (bitllets de tren, entrades de concerts o fotografies), de marcats, de dedicats i de rebregats. D’altres els hem de tornar, però no recordem a qui. Tots arrosseguen històries que podem rellegir, recordar o regalar en silenci. Agafeu-ne un que parli de vosaltres i deixeu-lo al carrer amb un escrit en què desitgeu un feliç Sant Jordi. Qui el trobi no té l’obligació de quedar-se’l. Si ho fa és perquè li travessarà el cos la sensació estranya d’intuir ser protagonista d’una de les històries d’aquell llibre i que hi ha algú dient-li t’estimo.