Decisions desencertades

Fa tot just dues setmanes, el 9 d’abril passat, els corredors de l’Andorra Ultra Trail Vallnord van rebre un correu per part de l’organització anunciant que s’anul·lava un dels esdeveniments esportius més mediàtics de l’estiu. La decisió era d’esperar, tenint en compte el context d’incertesa i de crisi global provocat per la pandèmia mundial que ens està afectant. El que no era d’esperar, i que ha generat un gran malestar entre els inscrits, és la voluntat per part dels organitzadors de quedar-se un 30% del preu de la inscripció, al·legant que havien tingut despeses prèvies de gestió amb relació a la preparació de l’esdeveniment (compra de material, formació de voluntaris, lloguer de locals i equipaments, personal i comunicació). De seguit les xarxes socials es van omplir de desenes i desenes (per no dir centenars) de comentaris de corredors enfadats i dolguts. I molts altres van escriure directament a l’organització (jo, personalment, vaig seguir aquest camí). Fins i tot l’Associació Andorrana de Consumidors es va posicionar i va demanar als responsables de la cursa i als seus patrocinadors principals el retorn del 100% de la inscripció. Però aquesta pressió, sigui per part de l’ACU o dels inscrits, no ha servit de res de moment. Tot el contrari, més reclamacions arriben, més l’organització adopta un comportament tancat, contestant que els sap greu que la gent pugui pensar que s’aprofiten de la situació o bé amenaçant de portar els més crítics a la justícia. Personalment no puc entendre aquest aferrament, sobretot quan moltes altres curses que s’han trobat en la mateixa situació proposen als seus participants el retorn de la inscripció o conservar-la per a la propera edició. I sap greu, ja que no tan sols es malmet la imatge de la cursa (que finalment pertany a unes persones comptades), sinó que la dels patrocinadors i, sobretot, la d’Andorra. Rectificar és de savis, però no sé si serà el cas.