Sant Jordi confinats

Ahir vàrem tenir un Sant Jordi confinat, atípic i circumstancial, degut al moment que estem vivint, això sí, amb llibres i suposo que algunes inclús amb roses, perquè finalment vam poder adquirir llibres i fins i tot roses. Celebrar el dia de les lletres, de paraules escrites i dels llibres per a aquells que ens agrada i gaudim de la lectura és un dia molt especial, aquí a Andorra per la proximitat que pots tenir amb els autors del país, amb els quals pots intercanviar curiositats i obtenir dedicatòria, i a fora si parlem de les rambles i el dia acompanya és simplement espectacular. Passar tot el dia a fora, passejar, remenar a les paradetes, gaudir dels colors i les olors de les roses, cercar on signa el teu escriptor preferit. Dinar tranquil·lament si el dia acompanya en una terrasseta tot començant a fullejar, llegint només algun punt i de manera superficial un dels llibres adquirits, o tornar a llegir per enèsima vegada la dedicatòria del teu autor. Un cop arribes a casa embriagada per les olors dels llibres no hi ha res més plaent que començar a gaudir de la lectura, obrint les portes a les preguntes que crea un llibre, les reaccions que provoquen aquelles frases que fan reflexionar al voltant de la vida, de l’amor, de la supervivència o del misteri. Els sentiments que evoquen les pàgines d’un poemari, evocacions plasmades amb la mestria del poeta que escull subtilment aquelles paraules i juga amb la bellesa i el poder que té per deixar una empremta al cor, la ment i l’ànima. Regalar llibres és com regalar una clau per obrir una porta que et conduirà a un món on podràs anar on vulguis sempre que l’escriptor tingui la suficient imaginació per portar-t’hi, al món del misteri d’un crim pendent de resoldre, un món on l’amor sempre acaba triomfant sobre l’odi o el món de les resolucions sobre dubtes emocionals de l’existència de l’ésser humà com a protagonista de la seva pròpia vida.