Aprenentatge i valors

Aprendrem de la crisi que vivim? Des del punt de vista teòric, la resposta sembla òbvia. Clar que aprendrem. Com no hem d'aprendre d'un sotrac com aquest? Però si entrem en el pla pràctic, em temo que la cosa canvia. Hi ha molts que dubten de la qüestió. No saben què respondre. Altres, directament, contesten de forma negativa i asseguren que, en global, no aprendrem res de res. Dins d'aquest perfil, i en certa manera no els falta raó, hi ha els que asseguren que el precedent de no saber treure lliçons en moments en què calia fer-ho el tenim ben pròxim. La crisi econòmica iniciada entre 2007 i 2008 exigia reflexions que molts asseguren que no es van produir o que no van comportar les accions adients a implementar. Estarem d'acord, i en això crec que serem molts a coincidir, que hi ha molts sectors que aquesta nova situació els ha arribat quan encara no havien sortit del pou anterior. Quan em refereixo a aprendre no estic carregant l'accent ni posant el focus només en les administracions. És evident que tenen un paper fonamental. Però els ciutadans, agrupats en això tan heterogeni que anomenem societat, també el tenim. I molt més enllà que cada cert temps som els responsables de decidir qui ens representa en cada esfera de gestió. La crisi financera generada arran de la bombolla immobiliària i transmesa en forma de dominó arreu va ser una clatellada gegantina, estratosfèrica, però estic convençut que no té res a veure quant a transcendència amb el que ara estem vivint. Hem de pensar com podem millorar el nostre modus vivendi, el de tots, però no materialment, sinó aportant valors. Ara sabem com són d’importants. I també sabem com pot canviar la nostra realitat d'un dia a un altre. Només aconseguirem millorar com a grup si ho fem sumant les nostres reflexions i accions individuals. A mi em va molt bé fer-ho caminant i escoltant la ràdio. Cadascú sabrà com li va millor. Humilment us convido a fer-ho.