Sufragi femení a Andorra

Sense cap mena de dubte, l’aprovació del sufragi femení, quaranta anys després del masculí, va ser una fita sense precedents en una societat en la qual fins llavors les dones no tenien dret a vot ni a opinar. Estaven totalment supeditades a les decisions dels homes sense opció de poder dir res. És important engrandir totes aquelles dones que ja fa més de 50 anys van iniciar un llarg procés per aconseguir el dret de sufragi. Tot i que cal recordar que en aquell moment es podia votar però no va ser sinó tres anys després quan van poder ser elegides.

És un camí que no s’ha aturat. La veritat és què s’ha avançat moltíssim des d’aleshores en la igualtat home-dona a la vida política del país. Cinquanta anys després, tenim per primera vegada una dona sent síndica general i una Sindicatura totalment formada per dones. També cal dir que la composició del Consell General s’ha acostat molt a la paritat en l’última dècada. Encara queda molt per fer, però avui dia en l’àmbit polític un home i una dona tenen els mateixos drets i les mateixes opcions.

No obstant això, queda per seguir avançant en el futur cap a la igualtat plena, dins i fora de la vida política. El primer que s’ha d’aconseguir és que no hi hagi bretxa salarial, mateixa feina i mateix salari independentment de si s’és home o dona. També cal remarcar que dones i homes tenen els mateixos drets, això sovint se’ns oblida, i sobretot aconseguir que la dona no sigui discriminada per voler ser mare. Massa sovint les dones han de sacrificar la carrera professional per ser mares o al revés, retardar o no ser mares per seguir creixent professionalment. Per això, hem de continuar treballant tots, homes i dones, com a polítics i polítiques, com a treballadores i treballadors, com a mares i pares, en un entorn global, dins i fora de la política, per aconseguir que la igualtat sigui una realitat plena i efectiva, com no pot ser d’una altra manera.