Les set claus
President o presidenta
En definitiva, el mètode Andorra, bateig fet per mitjans de comunicació estrangers
És ben cert que a causa de la societat masclista, totes les dones que pugen al poder, polític o empresarial, estan obligades a estar més preparades i ser molt potents. Tanmateix, els homes que pugen com a presidents poden ser molt potents, bons, mediocres o directament al sopar dels idiotes: Trump, Bolsonaro, Johnson, Obrador...
De 193 països, 10 estan presidits per dones, quasi tots ells amb una gestió de la crisi exemplar: a Alemanya una quarta part de morts que a Itàlia i Espanya. Nova Zelanda és el país amb més èxit en la crisi del coronavirus, amb uns 17 morts de cinc milions d’habitants. Taiwan va prendre mesures al gener. Islàndia va oferir tests massius gratuïts i va aïllar tots els positius, amb unes deu persones mortes. Finlàndia, amb uns 172 morts, va utilitzar els influencers per convèncer gran part de la població. A Noruega, confinament avançat i roda de premsa exclusiva per als nens, 193 morts, i Dinamarca repeteix el model amb resultats amb èxit. Aquests països tenen en comú una màxima eficàcia contra la pandèmia, màxima unitat política, una tornada a la normalitat avançada i una dona liderant-los, així doncs, suportaran millor la recessió.
Són ben certes aquestes dades, però també és cert que el nostre país compleix moltes de les dades que he aportat, màxima eficiència, confinament avançat, tests massius a la població, unitat política o quasi, una tornada avançada a la normalitat, compareixença del cap de Govern amb els nens, etcètera. Inclús afegir que en el desconfinament s’han utilitzat mètodes nous, unitat ciutadana exemplar sense la llei d’alarma activada, franges horàries amb dies alterns per sortir a passejar, inclusió de la gent gran en el desconfinament, direcció per on circular per no creuar-se, en definitiva, el mètode Andorra, bateig fet per mitjans de comunicació estrangers.
Hem d’estar orgullosos del país i si algun dia tenim de líder un Trump, ja ho sabeu, ens veiem a l’infern...