Gràcies

Ara que comencem a entreveure un possible (i gradual) desconfinament toca donar les gràcies a tots els col·lectius i a totes les persones que han fet possible que aquests darrers 54 dies hagin estat el mínim de traumàtics possible. En primer lloc, vull agrair la tasca duta a terme pels sanitaris, que han continuat treballant de valent tot i el perill per la seva vida i la seva salut per lluitar contra l’expansió de la malaltia. I, a més, sempre en condicions molt difícils i estressants. Però els professionals de la salut no han estat els únics a implicar-se i a assumir riscos, ja que moltes altres professions també han estat exposades: policies, bombers, banders, funcionaris de les diferents administracions, personal de supermercat, repartidors, pastissers, carnissers, flequers, personal de neteja o altres oficis, com ara serveis tècnics (i vull donar personalment les gràcies al Xavi, que en ple confinament em va salvar la vida en el bon sentit de la paraula quan se’m va espatllar la rentadora), etcètera. I no vull oblidar els polítics, ja que amb valentia han pres decisions molt dures tot i transmetent en tot moment un sentiment de certa tranquil·litat i seguretat a la ciutadania (i més particularment els dos caps més visibles durant el confinament, amb les seves rodes de premsa tan esperades, que sempre han intentat buscar optimisme dins de la foscor). També vull donar les gràcies a tots els voluntaris que en gran nombre van cuidar dels més grans i dels més vulnerables, així com als docents del país, que malgrat la distància han continuat donant un ensenyament de qualitat i han fet un seguiment acurat dels seus alumnes. I segurament em deixo, per desconeixement, moltes altres professions o persones, i a les quals m’excuso d’avançat. Herois de la llum o de l’ombra, la llista és llarga i no la podria tancar, encara que tingui el doble d’espai per a aquest article. Gràcies, gràcies i encara gràcies.