Savis i ignorants

Pels uns i pels altres. Quin sentit té voler-se exhibir com el més savi del bosc dels barrufets quan la realitat ens ha posat en una situació amb moltes més preguntes que respostes? Encara més, a què treu cap fer-ho des de l'arrogància més absoluta? A quin primer lloc i de quina classificació vols optar quan vomites sentències, no opinions, que menystenen tota la resta des de la talaia de la supèrbia més inútil? Quin rèdit treus de fer-ho, sempre i en tot moment, amb un grau de bilis que fa saltar tots els ploms del seny? Escoltava dimecres una de les moltíssimes entrevistes que li han fet al Dr. Bonaventura Clotet, una de les primeres figures mundials en el camp de la lluita contra la sida i bolcat ara en cos i ànima a l'estudi de la Covid-19 per conèixer tots els seus secrets a la recerca d'una vacuna. Tot i el seu ampli coneixement, reconegut arreu, no va tardar ni deu segons, a preguntes del periodista, a deixar clar que ni ell ni el seu equip poden trepitjar fort en cap dels camps en què estan treballant. Va dir que estaven aprenent dia a dia, dels encerts i, sobretot, de les errades. De les línies d'investigació que acabaven amb èxit, perquè obrien portes cap a eventuals avenços i, encara més, de les que acabaven amb fracàs, ja que en tancaven altres portes que no calia ja tornar a obrir. Modèstia, humilitat, seny, serenor, etc. Característiques del discurs d'un dels números u actuals en recerca sobre el coronavirus. Per tant, de genolls respecte a la vostra grandesa que no m'ha estat atorgada. Pels uns i pels altres, per als pros i per als contres. A tots els posseïdors de la veritat absoluta. A aquells que tenen seient de tribuna a la llotja dels elegits i que ens veuen als vulgars mortals com a formiguetes: deixeu de fer el ridícul, si us plau. No ens provoqueu més vergonya aliena. Feu-ho per vosaltres. No us mostreu arrogants. Ara mateix, tal com està plovent, és del tot estúpid.