468 km2. No els malbaratem!

La riquesa generada pel conjunt d'una societat no sempre es reparteix de manera homogènia.

Andorra no és una excepció.

Conscients de tal tipus de realitat, uns dirigents -la gran majoria sense grans estudis, però sí savis del que la vida els havia ensenyat generació rere generació- van bastir unes estructures capaces de redistribuir -de certa manera- aquesta riquesa. La Caixa Andorrana de la Seguretat Social, el Servei de Telecomunicacions d'Andorra, Forces Elèctriques d'Andorra en són exemples fefaents. A ningú li pot passar pel cap que va ser obra de comunistes convençuts; la gran majoria de prohoms que ho van fer eren propietaris agraris o comerciants que tenien clar que capitalitzar el país era fer-lo créixer i, alhora, crear riquesa per als seus habitants.

En aquests 468 km2, homes i dones, la gran majoria provinents de capes socials poc afavorides, durant més de mig segle, han creat molta riquesa.

Quan, acabada la Constitució, es va pretendre fer per manera que l'Estat pogués beneficiar-se, també, del capital que s'estava generant i que continuava repartint-se de manera cada vegada més desigual, va evidenciar-se que Andorra ja començava a ser contaminada pel virus que començava a infectar les democràcies del nostre entorn: l'espoliació del propi Estat. No va ser possible -encara que només fos mitjançant la creació d'unes reserves estatals per poder fer front a qualsevol moment de penúria- fer partícip de la bonança al conjunt de la societat.

Avui, Andorra és un país pobre amb alguns rics, molt rics, que ho són, gràcies al treball de molts, però també mercès als 468 km2 que la història han fet com són. Compte amb malbaratar-los!

Abans de veure desmantellar l'Estat que ha permès tal proesa, és d'esperar que qui més se n'hagi beneficiat sabrà fer mostra d'un patriotisme sense falla, participant amb la corresponent i conseqüent aportació necessària per poder fer flotar, lliure, la nau.