Confiança en els testos

Ja estem a l’equador del cribratge massiu. La magnitud de l’operativa, la logística i la celeritat de l’organització han permès posar Andorra en el punt de mira de diversos països, aspecte pel qual podem estar orgullosos. L’àmplia resposta dels ciutadans per fer-se les proves i la gran quantitat de voluntaris que estan participant en els Stop Labs també són mostres de la bona acceptació de la iniciativa. Però no totes les reaccions al voltant del cribratge són positives. La incertesa dels resultats o l’angoixa provocada per la mateixa crisi sanitària desperten neguits o desconfiança. Alguns, fins i tot, busquen un interès ocult en els tests d’anticossos o qüestionen la fiabilitat dels resultats.

Penso que el Govern ha informat àmpliament la ciutadania sobre la fiabilitat, la finalitat i la utilitat dels tests, fent un esforç de transparència. S’ha explicat a bastament com hem de considerar els resultats, insistint en els passos a seguir segons els resultats i en la necessitat d’esperar el segon test per a poder extreure conclusions. Però quan es tracta d’una qüestió de salut, i sobretot d’una malaltia desconeguda, tota informació resta insuficient per a resoldre tots els dubtes.

Certament hi ha resultats actuals dels testos que poden despertar perplexitat, que surten de les hipòtesis o teories actuals, però no hem d’oblidar que es tracta d’una malaltia de la qual encara queda molt per descobrir. Quan es rep un resultat del test positiu sense cap símptoma o quan els resultats d’un membre de la família no corresponen al de la resta dels familiars és difícil evitar qüestionaments; però ara ens toca ser prudents i pacients. Hem de confiar en els metges, en els veritables experts que analitzaran els resultats del cribratge massiu i que podran aclarir moltes qüestions. Fer interpretacions basades en intuïcions, sense cap fonament científic només serveix per alimentar un alarmisme innecessari.