Educadors compromesos

Dimarts la ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, va comparèixer en seu parlamentària per desgranar totes les accions portades a terme pel ministeri des de l’inici de la crisi sanitària. Com ha passat amb la totalitat de les activitats del país, l’àmbit educatiu va veure com, de la nit al dia, es capgirava la seva manera de funcionar i tots els actors implicats van haver de fer un esforç d’adaptació immens per continuar la seva acció educativa als gairebé 12.000 estudiants del país.

Durant la compareixença, la ministra va anunciar que havia sol·licitat a la comunitat educativa treballar una hora addicional per setmana, fins a final d’any, amb la intenció de reforçar l’atenció a tot l’alumnat quan es reincorporin al nou curs escolar un cop passat el confinament.

Paradoxalment, poc després el Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP) emetia un comunicat lamentant que “s’imposi una voluntarietat obligatòria i els treballadors de l’educació hagin de fer una hora extra gratuïta”. Vagi per endavant que desconec la gestió interna del sindicat en qüestió i la comunicació envers els seus afiliats. Ara bé, el rebombori generat i les reaccions contundents de moltíssims membres de la comunitat educativa denota que el manifest no estava del tot consensuat. Han estat molts educadors els que han mostrat el desacord amb el manifest i han refermat la seva predisposició a fer aquest esforç addicional.

Si algun aspecte defineix el gruix de la nostra comunitat educativa és el seu compromís vocacional incontestable per garantir la igualtat d’oportunitats a tots els nens i nenes amb una educació de qualitat que no escatima esforços per formar ciutadans responsables. Em consta de primera mà que els educadors estan del tot implicats i compromesos amb la seva feina i són innombrables les vegades que han fet molt més del necessari perquè els nostres fills i filles rebin la millor educació. A tots ells, moltes gràcies.