Vocabulari de guerra

Tot va començar a Wuhan, a la Xina, amb paraules bàrbars: SARS-CoV-2, Covid-19 i s’acabarà no sabem encara on ni quan! Però tot era encara massa prematur i sobretot llunyà. Al febrer les notícies eren xungues però fora de la nostra òrbita. Ja estem acostumats a relativitzar, per no dir ignorar, les dures informacions que la distància esmorteix. Apareix un nou llenguatge: virus, infecció, contagi, transmissió, però eren notícies encara fora del continent europeu. A primers de març Itàlia ja trontolla i parlem de pressions a les UCI, de contactes, de portadors... Ràpidament la resta d’Europa, amb els nostres veïns al capdavant, comença a patir una pressió sanitària aguda per desconeguda, amb un greu estat d’alarma. Sorgeixen nous conceptes: pandèmia, antígens, gel hidroalcohòlic, aerosol, gotes de tos, mucoses... Preparant la diada de la Constitució, ens adonem que el maleït virus conviu amb nosaltres i el vocabulari s’enriqueix: els respiradors, els intubats, les mascaretes, els guants, l’autoprotecció, la hidroxicloroquina, l’azitromicina, els PCR, els antivirals i la paraula màgica desitjada: la vacuna. A les rodes de premsa cícliques i replicades de Govern, ens familiaritzem amb el confinament, la quarantena, el teletreball, el distanciament social, els EPI, els pics, la corba epidemiològica, i el cèlebre #quedatacasa! El col·lapse sanitari implica l’impacte econòmic i el govern ataca amb mesures d’ajuda contundents: els crèdits tous, els ERTO, les rebaixes als lloguers, la coresponsabilitat. La biomedicina tecno made in Andorra decideix testar massivament tota la població i adoptem: l’screen, el cribratge, l’IgM, l’IgG, els anticossos, el factor RO i l’anglicisme domèstic stop–lab. Es pilota adequadament fins que En Barry trepitja el teclat del ministre! Ens posem estupendos, exclamant que som el melic del món que ens observa amb enveja. Aquí no comparteixo, cal fer una mica més l’andorrà.