'Operació trifini'

Tenim 468 km². No són gaires, comparats amb els 13 milions de l’estepa siberiana, però els nostres donen molt més de si. Si no fos així, per simple raonament lògic, quin interès tindrien els russos a venir en massa a Andorra? El problema és potser que de tant sentir que, si et quedes a Andorra, les muntanyes et cauen a sobre, ens falta el punt topofílic necessari per gaudir de l’entorn i redescobrir-lo.

Topofília és un concepte de la geografia humana que descriu la relació entre l’entorn i l’individu en clau d’emocions i sentiments. Etimològicament, la paraula dona moltes pistes perquè a topos, que significa lloc, s’hi afegeix filia, amor. Així, la topofília és el sentiment que enllaça el territori amb l’experiència personal, quan aquesta és plena d’emocions i evoca nostàlgia d’un passat feliç. És, en definitiva, una geografia subjectiva en què cada racó té un significat i una càrrega afectiva individual, que es viu amb la intensitat i la força de l’amor.

En clau de topofília, d’Andorra és molt fàcil enamorar-se’n! Amb un 90% de territori natural, hi ha tres parcs naturals, Sorteny, Comapedrosa i Madriu-Perafita-Claror, Patrimoni de la Humanitat!, més de 70 llacs i estanys d’origen glacial, centenars de quilòmetres de senders marcats per a tots els nivells, 26 refugis de muntanya, 25 vies d’escalada, 21 ports de muntanya per a ciclistes de roda prima, descensos BTT per als atrevits i 7 cims que superen els 2.900 metres, un dels quals, el Medacorba, per als amants de les fronteres!, és un trifini, un espai en què convergeixen els límits de tres països, Andorra, França i Catalunya.

Portem un munt de dies amb les fronteres tancades i és cert que s’han esllavissat alguns rocs a la borda Sabater, però no hi ha constància que les muntanyes hagin caigut sobre ningú. De moment, el Comapedrosa continua amb 2.942. Potser aquest seria un bon any per canviar l’operació biquini per l’operació trifini!