Educació i responsabilitat

El futur està en mans de la joventut, però la joventut està en mans de qui té la responsabilitat de formar-la. L’educació marca, modula, perfila i esculpeix la nostra forma de ser. En gran manera, un és el que és la seva infantesa. Som una projecció dels nostres primers passos. Els episodis inicials de la vida són decisius en l’edificació de la personalitat. En ells assentem les bases del que serà la persona adulta, d’aquí la importància de l’educació. En el fantàstic llibre Utopia, Thomas More va escriure: “Si tolereu que el vostre poble estigui mal educat i les seves maneres corruptes des de la infància, i després els condemneu per les malifetes als quals la seva primitiva educació els ha abocat, s’arriba a la terrible conclusió que primer els feu lladres i els castigueu després.” Si ensenyem als nostres fills a distingir entre el que està bé i el que està malament, a utilitzar el seu criteri, el qual ha de formar-se a partir del bon ús de la raó, estarem donant-los les eines per desenvolupar-se en un món que necessita més que mai éssers íntegres. Per aconseguir-ho, la tasca de pares i educadors ha de tenir una premissa fonamental: responsabilitat. Responsabilitat en un món que no deixa indiferent cap dimensió humana. Responsabilitat per ser respectuosos amb les lleis universalment acceptades. Responsabilitat per afrontar amb garanties els propis reptes de la vida de cada persona. I és aquí on està precisament el repte d’educar. Aquest desafiament inspirador per a pares de família i món educatiu en un context en què la crisi de valors vol imposar-se al món actual i en el qual no és suficient proporcionar saber tècnic i científic. No es pot oblidar que l’educació és una tasca essencialment humana i humanista i necessita un rumb coherent perquè transmeti els valors fonamentals de l’existència i d’un correcte comportament a les noves generacions. Modificar una cosa gairebé sempre és més complicat que construir-la des de zero. Formar joves és més intel·ligent i útil que redreçar adults.