Corresponsabilitat a l'andorrana

No tothom ha tingut les mateixes ajudes, mentre que els empresaris han pogut comptar amb una ajuda per part del Govern del 75% del salari dels seus treballadors, de la retribució del pagament a la CASS de la cotització que pertoca a l’empresa, la reducció dels lloguers i l’accés a uns crèdits tous al 0% d’interès sense tenir en compte el patrimoni dels empresaris ni el patrimoni dels accionistes dels consells d’administració i accionistes de les societats, ni tampoc la repartició dels beneficis dels últims anys; la corresponsabilitat ha anat només en una direcció. Si com a treballadors no podem fer front a les nostres obligacions pel motiu que l’empresa ens aboqui a fer un ERTO a l’andorrana (això o acomiadament), no hi ha possibilitat de negociació, o caixa o faixa, i a més a més t’has de pagar la teva cotització a la CASS. Ens obliguen a anar a beneficència i una vegada allí ens demanen que si tenim un habitatge de propietat o un vehicle propi, que ens el venguem, i després una vegada venut ja veuran quina ajuda ens podran donar. Si ets treballador per compte propi o autònom, aleshores estàs en terra de ningú, ni ets una empresa ni ets un assalariat, ets un híbrid estrambòtic enmig del panorama social i laboral, hem de salvar la gran empresa, peti qui peti, els altres ja veurem com es comporta la conjuntura econòmica. Però sobretot que hi hagi corresponsabilitat, una corresponsabilitat que no es mesura amb la mateixa regla, depèn del sector en què et trobis. El patrimoni personal no és corresponsable. El salari dels treballadors i autònoms és tot el seu patrimoni, el cent per cent dels seus actius, que no és el mateix dels grans empresaris i dels accionistes de les grans societats. I és que aquí cadascú ho entén com vol o com pot, si és que pot.