Hem de continuar així...

Dissabte passat, aprofitant el segon dia de la nova fase de desconfinament, vaig acompanyar un grup d’amics al pic de l’Estanyó (tenia, però, obligacions familiars i no vaig poder fer cim aquell dia, vaig haver de fer mitja volta abans d’arribar-hi). Quan vaig arribar a l’aparcament de Sorteny, poc després de les 9.00 hores, aquest ja estava ple de cotxes i d’excursionistes preparats amb motxilles, pals i tot el material necessari per afrontar la pujada. De pujada ens vam trobar poca gent, en vam avançar alguns i d’altres ens van passar al davant, però hi havia relativament poca afluència. De baixada, després d’haver abandonat els meus amics a l’inici de la carena que domina el llac de l’Estanyó (on les vistes, entre nosaltres, són impressionants), vaig creuar-me amb desenes i desenes de persones que pujaven cap al llac. Mai havia vist tants excursionistes en aquest tram de muntanya si no és durant la difunta Ultra, ja que era una part del recorregut de la Marató dels Cims. I quan vaig finalment arribar a l’aparcament per agafar el cotxe, aquest havia quedat petit i hi havia més d’un centenar de cotxes aparcats a la carretera que hi condueix. I crec que el que va passar dissabte a la vall de Sorteny es va reproduir a molts altres llocs del Principat. De veritat, som molt afortunats de tenir un entorn natural tan meravellós, i sovint fàcilment accessible. I m’agradaria creure que aquest afany de gaudir de les nostres muntanyes, dels nostres llacs o rius per part dels que vivim a Andorra, no és un simple efecte postconfinament que s’acabarà quan la vida torni a certa normalitat, és a dir, quan les fronteres, els comerços, bars i restaurants comencin a funcionar de nou. Ja que sovint no valorem prou el que tenim a l’abast fins que no n’estem privats, encara que sigui temporalment. Hem de continuar així i apreciar (i cuidar) el nostre entorn natural, ja que som uns privilegiats.