Equilibri

Nelson Mandela va escriure: “Després de pujar una munta­nya un es troba que queden moltes altres per escalar. M’he pres un moment per descansar, per gaudir de la fantàstica vista que m’envolta, per contemplar la distància que he recorregut, però només puc reposar un moment, perquè amb la llibertat arriba la responsabilitat i no m’atreveixo a entretenir-me, ja que la meva llarga marxa no ha conclòs encara.”

He dedicat hores a intentar aprofundir sobre aquest aforisme, a discernir si com diu la dita popular és més feliç qui menys té i qui menys desitja, o per contra si la felicitat rau en la idea de sortir de les zones de confort i aspirar a la grandesa. Gran dilema. Hem de gaudir del moment i renunciar a la idea d’avançar?, o per contra ens hem de reptar amb objectius ambiciosos?

A la història trobem grans personatges que han fet evolucionar el món per no estar d’acord amb el que tenien sota els peus: Gandhi, Thomas Edison, mare Teresa, Bill Gates, Henry Ford, Jeff Bezos, Ferran Adrià, Jack Welch, Ricard Branson, Steve Jobs, The Beatles... El món en què ara vivim no seria el mateix si les seves ambicions no haguessin trencat l’statu quo del seu moment.

Per altra banda, és cert que molts personatges i fins i tot països –recordo el meu viatge a Myanmar– sense gaires aspiracions ni grans projectes han trobat l’equilibri i la felicitat al voltant d’una vida senzilla i viscuda entorn del que es disposa en cada moment.

Crec que Mandela ens proposa i ens invita a l’equilibri. Gaudeix del que tens, amb intensitat, però recorda que vius amb la responsabilitat de brillar, d’aportar, de fer tot el possible perquè a la teva partida deixis aquest món millor del que l’has trobat. Tenim la responsabilitat de sortir cada dia per la porta de casa amb el ferm propòsit de fer millor la vida dels altres i fins i tot la nostra, i això requereix posar-nos objectius i abandonar la zona de confort.

Estima el que tens i ves pel que vols. Gaudeix de l’ascensió a la muntanya, però mai apartis els teus ulls del cim.