Soc dona

M’encanta sentir, riure, meditar, parlar, llegir, estudiar, passejar, nedar, esquiar, escoltar, amar, discutir, cuinar, escriure, ballar i fins i tot conduir. M’agrada cuidar i deixar-me cuidar. Ser intensa i a la vegada feble. Ser forta i sensible. Gaudeixo d’allò quotidià i dels moments especials, de la natura, de la neu i del sol, dels dies plujosos i sobretot de les confidències mútues amb la Pi. Em sento bé posant-me uns talons i millor quan me’ls trec.

De fet, m’importa poc el que pensen si camino sense sabates per la gespa i soc capaç de defensar el que opino sense por. Ser dona és ser forta però també temorosa de vegades.

M’encanta ser mare, amiga, filla i neta.

M’enamoren els petits detalls, una abraçada, les olors, una espelma o el somriure dels meus fills, però sempre penso que encara em queda molt futur per conèixer, per gaudir i per estimar.

És increïble poder emocionar-se mirant les estrelles, i intentar endevinar el nom de les constel·lacions.

M’agraden tantes coses de la meva vida com a dona, que al darrere i minúscules queden les coses que no m’agraden. Em nego a pensar avui en els greuges comparatius existents entre homes i dones, i en els estereotips masclistes, que, lluny de desaparèixer, cada vegada estan més vigents, sobretot entre els joves.

Ser dona és molt i val la pena. Cal recordar-ho cada dia, cada minut, cada segon i sempre amb un somriure, amb un sentiment de felicitat. Aquí comença la feina del canvi, des de dins de nosaltres mateixes, valorant-nos tal com som, perquè som aquí i som genials.

Tanmateix, no vull que ningú s’ofengui. En cap cas penso que ser dona és millor que ser home, sinó que simplement afirmo que gaudeixo i que m’encanta ser dona, amb els meus defectes, circumstàncies, condicions i, fins i tot, amb tots els meus errors, i perquè si tanco els ulls soc capaç d’escoltar fins i tot el silenci.