Caiguda del PIB

Després de més de tres mesos de confinament i molt lluny de tenir la pandèmia continguda amb possibles rebrots, quins són els efectes de la Covid-19 sobre l’economia francesa, espanyola i mundial? L’impacte serà greu i durador, així com asimètric. Es dimensionen correctament els plans d’ajuts nacionals i europeus? Entre els diversos efectes perversos de la crisi Covid-19 sobre l’economia a mitjà termini, l’economista assenyala l’efecte dòmino a la cadena de producció. Per exemple, de moment l’agricultura es conserva relativament, però té el perill que la precarietat per l’escassetat de béns de capital i materials de transport l’afecti negativament. Aquest mecanisme de reacció en cadena també és vàlid per a l’ocupació, els individus temen pel seu futur i la seva inestabilitat, per tant, adopten precaucions pressupostàries. Això crea un efecte pervers més significatiu, el problema de la caiguda del consum, que comporta la necessitat de trobar una solució al més aviat possible per al bé de la petita i mitjana empresa. L’economia productiva recomana evitar el comportament d’estalvi cautelar de les llars que freni fortament el consum actuant als mercats, cal un consum intern molt castigat per la gestió de la crisi del 2009 i en particular amb mesures de suport a l’ocupació com l’atur parcial, ERTO o el subministrament de liquiditat a les persones per impulsar sectors importants com els immobles i els serveis. També els experts aconsellen estar atents a la comunicació perquè els rumors sobre un risc d’increment d’impostos tindrien conseqüències catastròfiques i serien factor d’estímuls perduts. En comparació amb la recessió per la crisi del totxo que va provocar una caiguda del 3% del PIB el 2009 o la Gran Depressió, que va causar una pèrdua acumulada de prop del 15% entre el 1929 i el 1933, el govern francès ha anunciat una caiguda del 8% o més i l’espanyol preveu una caiguda del 12% per al 2020; això tindrà un fort impacte sobre l’economia andorrana, ja que són els nostres principals clients.