Reaprenem a viure

Aquests darrers mesos han estat intensos en emocions, i la situació generada per la crisi sanitària ens ha obligat a adoptar nous comportaments i noves formes de relacionar-nos amb els altres. Qui hauria pensat abans del fatídic 13 de març que a partir d’aquesta data hauríem d’adoptar mesures de distanciament social, que la mascareta seria obligatòria en tots els locals públics i els comerços, que caldria seguir sentits de circulació als supermercats o a les escoles o que una persona desinfectaria les soles de les nostres sabates abans d’entrar en una perruqueria o la cadira on estàvem asseguts al banc abans que pugui seure un nou client? Qui hauria pensat, abans d’aquesta data, que ens adreçaríem a les persones amb pantalles de metacrilat translúcides com a mesura de protecció, i que estaríem obligats a posar-nos guants de plàstic per fer la compra? Amb la Covid-19 hem hagut de reaprendre a viure d’un dia a l’altre i, dificultat afegida, sense cap període d’adaptació. Personalment encara em costa, més de tres mesos després de l’inici de la pandèmia a Europa, no abraçar els amics quan els veig o donar la mà als desconeguts a l’inici d’una trobada. I el que he viscut segurament ho comparteixen moltes altres persones, ja que no poder apropar-se, no poder tocar els altres són comportaments antinaturals, molt allunyats de la nostra cultura i de les maneres que tenim de relacionar-nos. Un altre aprenentatge que també hem experimentat darrerament és l’acceptació de la incertesa, ja que hem après a viure sense saber què ens oferirà l’endemà, a planificar el nostre futur sense saber amb seguretat si serà factible. En pocs mesos hem reaprès a viure, amb noves formes d’interactuar amb els altres o de funcionar com a societat. I no hem d’oblidar que aquestes novetats són necessàries per a la nostra pròpia protecció i per a la dels altres, i tot i que ens pugui costar ens hi hem d’acostumar.