La crítica constructiva

La crítica es refereix al judici de valor que es pronuncia sobre una actuació o sobre uns determinats fets, però per ser constructiva, sempre ha d’aportar alguna cosa que resulti útil per construir. La crítica gratuïta per part de partits polítics o de persones que es limiten a expressar sempre de manera negativa i moltes vegades faltant la veritat no fa cap favor al país.

La crítica hauria de ser una expressió valorativa que es comparteix amb l’objectiu d’ajudar la societat, un país, el conjunt dels ciutadans.

L’ésser humà té una tendència natural a expressar els seus sentiments i opinions per influir en l’opinió dels altres. Si l’objectiu és millorar, la crítica serà, tal com hem dit, constructiva, beneficiosa, del contrari, es converteix en una crítica destructiva, que fa perdre la confiança de les persones en el sistema, en el poder polític, en les institucions i en els valors d’una societat democràtica. I més en la situació en què ens trobem actualment, en què s’han hagut de prendre decisions importants per garantir la seguretat, salut i economia de la població. No és gens fàcil trobar l’equilibri entre tots els factors, però sempre s’ha intentat buscar i garantir l’interès públic, entès com el bé comú de tota la societat, i no com l’interès de l’Estat.

És clar que en la presa de decisions sempre hi ha factors negatius i factors positius, i tothom té dret a opinar lliurement, només faltaria, però trobo (i és una opinió personal) que falten propostes de millora. Estaria molt bé que quan expressem de manera pública les nostres opinions, aquestes s’acompa­nyessin d’idees o de suggeriments de millora. Tanmateix, en la gran majoria d’ocasions, no és així. Suposo que és molt més fàcil simplement fer demagògia, i no pas treballar un tema i parlar amb coneixement de causa, però sincerament, crec que aquests comentaris negatius no ens aporten res.