'Good Vibes only!'

La gent optimista mola i és important esforçar-se a ser-ho i deixar-se seduir pels qui ho són, perquè, no ens enga­nyem!, actua per contagi. Això de l’optimisme, però, hauria de ser com el bon vi, que és millor gaudir-lo a copes i en compa­nyia, o el plaer de pujar una muntanya, pas a pas i sense necessitat de fer l’Everest d’una atacada. Ara bé, vivim en la societat del consum i som destructors oficials de qualsevol mena de bé i, d’un temps ençà, ens hem tornat caníbals de missatges positius, que endrapem al mateix ritme que un alcohòlic buida ampolles o el Kilian Jornet corona el sostre del món sense oxigen. Tots coneixem qui resol els nostres neguits amb un “podria ser pitjor” o seguim gent a xarxes socials que ens inunden amb imatges de felicitat i eslògans com “always happy” o “life is always wonderful”. Són positivistes tòxics que viuen en el que s’ha batejat com la happycracia, que converteix l’optimisme en l’única forma de veure el món i infantilitza la realitat a cop de mantra.

Amb la Covid-19 en tenim un exemple proper. Colgats d’incerteses el “tot anirà bé” ens va envair subtilment des de balcons, parets, missatges virals i hashtags, o de la boca de presentadors, tertulians i cantants. El problema d’aquest tipus de pensament no és la seva bona voluntat sinó que deixen la resolució d’un problema en mans d’un desig i no de les accions. El fet és que torna a haver-hi casos diagnosticats a Andorra i s’han confinat zones properes com el Segrià i Lleida. No mantindrem a ratlla el virus perquè ens repetim un desig, sinó per no abaixar la guàrdia.

La gent optimista mola, però els optimistes tòxics cansen! No es poden minimitzar els problemes amb missatges precuinats. Està bé prendre’s el cafè del matí en una tassa que recordi “Always believe that something wonderful is about to happen”, però preferiria llegir-hi “Posa’t les piles, coi!”. A vegades penso que seria millor no saber anglès.