Quan he de girar la truita?

No és que hagi arribat a un punt com per treure pit, però és cert que durant el confinament he fet un pas endavant a la cuina. He sortit d'allò que de forma comuna s'anomena l'estricta supervivència per pujar un esglaonet. Només un, molt petit, però n'estic orgullós. He ampliat el ventall de plats de la meva carta i he entrat en certs tipus de guisats que fins ara considerava inabastables. Cal prendre risc i a la cuina, més. I m'he adonat d'una cosa que diu molta gent. I és cert. Que cuinar relaxa. Continuo, ho he de reconèixer amb humilitat, amb alguns problemes com trobar el punt just de sal o l'estona idònia de cocció en alguns processos. I també coses tan peregrines com quan és el moment idoni per girar una truita de patates. No rieu, si us plau, que he dit que he pujat un esglaonet, només. Molt petit. I és que trobar el punt just, la mida racional de les coses, acostuma a ser la mare dels ous en tot. Hi pensava l'altre dia repassant els vídeos d'algunes de les darreres compareixences de ministres en comissions legislatives i també recordant els darrers consells, de preguntes i dels altres. El punt just. El bon equilibri. Fins on pot imposar, sense més, l'aritmètica parlamentària la majoria, sense semblar un corró o una piconadora? Ha d'obviar totes o una gran majoria les propostes que arriben des de l'oposició només pel fet que arriben d'on arriben? I a l'altra banda del quadre. Quan l'oposició compleix el deure que té assignat, de controlar el govern, o quan busca el rèdit des de la demagògia fent propostes que mai faria o mai va fer quan era majoria? I és que trobar el punt just, el moment idoni per retirar del foc un menjar o saber quan és el moment de fer acrobàcies amb un plat, una paella i una truita, no és senzill.

Permeteu-me un canvi de tema radical. No siguem idiotes: mascareta, distància i higiene de mans. No fem el burro, si us plau. Tenim tan poca memòria que sembla mentida...