Cultura en temps de crisi

La cultura és un dels sectors més colpejats per la pandèmia. Amb el confinament els actes culturals es van aturar i amb la reobertura segueixen patint limitacions amb els aforaments i els distanciaments. Espectacles, festivals, concerts, cinemes, exposicions d’art o qualsevol activitat cultural que comporti agrupament de persones estan sent cancel·lats o restringits.

Durant el confinament tots vam gaudir de la música, d’un bon llibre, d’una pel·lícula o d’un reportatge per entretenir-nos i afrontar amb més optimisme la situació d’incertesa. El sector artístic es va adaptar ràpidament a les noves tecnologies per fer arribar les seves creacions i alguns artistes van fer mostra de generositat oferint els seus talents de forma gratuïta. Durant aquelles setmanes vam poder apreciar la importància de la cultura com a element per a superar moments difícils i vam recordar que la cultura és lleure, diversió i una forma d’enriquiment i aprenentatge.

El món artístic sovint ha patit incertesa i precarietat laboral on els treballadors –habitualment autònoms– viuen pendents de les ofertes laborals. Ara s’hi han afegit les nombroses cancel·lacions o els retards en els llançaments de les produccions, cosa que dificulta encara més les condicions laborals dels artistes i posa en risc els seus llocs de treball i la riquesa cultural.

La situació actual no ve marcada exclusivament per raons sanitàries. Malauradament els factors econòmics derivats dels aforaments i distanciaments també influeixen en les cancel·lacions dels actes. No sabem quant trigarem a sortir de la crisi sanitària i mentrestant no hauríem de prescindir de les manifestacions culturals. La cultura no és una primera necessitat però sí un sector essencial per a preservar l’enriquiment emocional i intel·lectual d’una societat. Malgrat les complicacions, desitjo que els artistes puguin seguir exercint la seva gran tasca i que puguem seguir gaudint de la cultura.