El control parlamentari

El sistema democràtic se sustenta sobre la separació dels tres pilars: poders legislatiu, executiu i judicial. La representació legislativa recau en el Parlament, que és on reposa la voluntat popular que emana de les urnes, segons les proporcions atorgades per la llei electoral. No és però la seva única i exclusiva funció. És el fòrum per excel·lència del Control Parlamentari a l’Executiu. Aquesta doble operativitat queda amplificada per les eines mediàtiques del moment. Com no aprofitar i treure avantatge d’aquest fet, si ho tens a l’abast? Avui en dia la comunicació i la seva ingent velocitat devora, amb els mitjans audiovisuals, el ciutadà que n’és un consumidor voraç. Aquest fet i també els seus rèdits no passen desapercebuts pels actors d’aquest circ, que usen i utilitzen doncs els mitjans a voluntat.

L’argumentari del Control Parlamentari per part de les oposicions i minories al Consell General disposa d’unes estratègies ben marcades i calculades i es dibuixen uns tarannàs prou específics. Els Consellers Generals que es presten a aquestes accions són animals polítics que empren unes tàctiques recurrents, adaptades als fets que ells consideren greuges i amb un altaveu mediàtic ben greixat. Terceravia ha optat per prodigar uns atacs sorollosos amb un gran ressò, destinant-hi com a força de xoc una sola parlamentària que empra un vocabulari amb un to càlid i enverinat alhora, envers el ministre de Salut, intentant desmuntar una reconeguda bona gestió personal de la crisi sanitària. La tàctica del Partit Socialdemòcrata és ben diferent: els parlamentaris es reparteixen a torns i a diari els temes d’atac, i efectuen preguntes incisives sobre qualsevol temàtica, amb envestides inconnexes les unes amb les altres. Són dos sistemes diferents, ben legítims, fent l’ullet al pati de butaques, que recerquen desestabilitzar l’Executiu i intenten portar-lo a terrenys pantanosos.