L'amor en temps de Covid

El 1985 García Márquez publicava El amor en los tiempos del cólera, la història d'amor de Florentino Ariza i Fermina Daza, que, enamorats d'adolescents, no poden entregar-se l'un a l'altre fins passats cinquanta-tres anys, set mesos i onze dies. Tenen més de setanta anys, naveguen en un vaixell pel Magdalena i Florentino enarbora una bandera groga perquè els mantinguin en quarantena per un fals cas de colera. El seu amor, nascut innocent, s'havia convertit en apassionat i, a partir d'aquell moment, ja seria etern. Fins aleshores, centenars de cartes escrites i llegides amb deliri, perquè l'amor en els temps del còlera s'escrivia a mà.

El 2020 ha sorprès amb una pandèmia i l'amor també n'ha patit les conseqüències. El confinament ha posat a prova la resistència de les parelles i ha actuat de detonant de separacions i infidelitats. Barcelona, per exemple, ha encapçalat la llista de ciutats infidels durant la quarantena, seguida de Girona, en segona. A aquestes dades, cal afegir-hi l'augment d'usuaris en plataformes de cites, i qui ha aprofitat per revisar l'agenda o recuperar vells amors fent ús de xarxes socials. En temps de pandèmia, seguint la dita catalana, menjar i cardar tot és començar!

Lluny de les cartes dels protagonistes de Márquez, però, ara l'amor es gesta via missatge i és més efímer. L'amor en temps de Covid té lèxic específic i data de caducitat. Per començar, l'enamorat és un crush, un amor a primera vista, i, en un inici, practica el love bombing, un bombardeig de missatges. Si, amb el temps, les comunicacions esdevenen puntuals és perquè ha arribat el breadcrumbing, de l'anglès engrunes de pa, o el benching, de banqueta, per si el titular falla. Aquesta estratègia rep el nom cushioning, de coixí, i consisteix a mantenir l'agenda amb disposable people. No m'imagino un enamorat perseverant com Florentino Ariza fent ghosting, desapareixent com un fantasma, però ves a saber!