Plorar

Des que naixem, el plor està sempre molt present en les nostres vides. El primer que fem quan venim al món és plorar. Hem plorat des que som nens, quan tenim gana, fred, quan caiem, quan no volem fer els deures. Però quan creixem i ens fem persones madures i responsables, cometem l’error de sentir-nos febles en plorar. I ja ni parlem de fer-ho davant d’algú... Ni pensar-hi!

Sempre s’ha parlat del riure i de la multitud de beneficis que ens provoca, però... I les llàgrimes? El fet de plorar està subestimat, ja que solem associar les llàgrimes a moments tristos, dolents i angoixants sense tenir en compte tots els efectes beneficiosos que ens produeixen. Plorar és considerat com a traumàtic i negatiu, però no és així.

Plorar alleuja l’ànima i equilibra les emocions, també t’ajuda a esplaiar-te i és un dels estats emocionals que porta enormes beneficis a la salut mental i fins i tot física.

Hi ha moltes raons per plorar, ja sigui de tristesa, pena, nostàlgia, frustració, dolor, però també per altres raons més boniques com felicitat i alegria. En plorar reconeixes el teu estat emocional del moment, les teves debilitats, necessitats i també qualitats, i això et serveix per trobar solucions davant del que estàs vivint d’acord amb la teva forma de ser.

Després d’una llarga sessió de plor, el teu cos es relaxa, alliberes emocions i propicies el fet que el teu sistema nerviós es tranquil·litzi, cosa que provoca que el teu metabolisme es reguli, els teus músculs deixen d’estar tensos i segregues endorfines, generant així una sensació de pau i benestar.

Així doncs, no hem de contenir el plor. El que no deixem anar a l’exterior, es guarda dins i es va acumulant de mica en mica fins que ja no n’hi cap més, i explotes quan menys t’ho esperes d’una manera incontrolada.

Un antic proverbi irlandès diu: “Les llàgrimes vessades són amargues, però més amargues són les que no es vessen."