Se'm posen els pèls de punta

Per més que l’article 1r de la Constitució, en el seu apartat 4t, glosi: El règim polític d’Andorra és el Coprincipat parlamentari, com més va –no posem el cap sota l’ala– de parlamentari, només li’n queda el nom.

Si amb l’excusa del virus i la pandèmia generada, s’ha passat –segons he llegit en la premsa– a poder instaurar i modificar les sancions via reglament, és a dir sense cap deliberació i adopció per part del Consell General, ara aquesta mesura s’estén ja a les sancions del codi de la circulació.

Se’m posen els pèls de punta.

Recordo les batalles preconstitucionals quan, via la llei del Pressupost General, es pretenien crear noves mesures de recaptació, passant-les de puntetes dins de l’embalum de números, sobretot perquè no hi hagués gaire debat sobre el tema. És la raó per la qual l’article 61, apartat quart de la Constitució, té el redactat següent: La llei del Pressupost General no pot crear tributs.

La potestat legislativa és del Consell General! Cert és que es preveu la manera que aquest pugui delegar-la al Govern. Sembla que la fórmula no acaba d’agradar a l’executiu –a l’actual, però també gairebé a tots els anteriors.

Se senten massa controlats?

Troben carregós haver de presentar comptes al Consell General?

No oblidem que no són els electors que elegeixen el Cap de Govern sinó el Consell General i que el Govern respon políticament davant d’aquest. Agradi més o agradi menys, l’ordenament que ens vam donar ho diu així. Sembla que és molt fàcil trobar excuses per anar-hi fent el tomb.

Com més va, més tinc clar que l’error més gran comès, als anys 90, va ser el canvi de la llei electoral: era important fomentar la creació de partits polítics nacionals –la llei ho fa–, també era important que l’elector pogués depurar les llistes dels partits: llistes obertes o semiobertes; no fent-ho, avala el "dictat" partidista, desvirtua el debat, obre porta a l’“avui tu, demà jo”.