Taxa turística

La implementació d’una taxa turística a Andorra era una qüestió que estava sobre la taula des de fa temps i la crisi sanitària ha acabat de donar-hi una empenta. Dins del pla d’acció post-Covid-19 presentat per l’executiu apareix la taxa turística com una de les accions a desenvolupar de cara al 2022. Celebro que el Govern prevegi aquesta acció i ens alineem a la tendència de molts altres destins turístics.

Aplicar noves taxes no és del grat de ningú però, si el gravamen té una intenció finalista i reverteix posteriorment a millorar la qualitat del sector, de ben segur que els més escèptics canviaran d’opinió. Estic convençuda que imposar una taxa turística no repercutirà negativament en el nombre de visitants; Andorra és un destí turístic massa consolidat perquè trontolli per una taxa, sempre que aquesta sigui raonable. Els diners recaptats s’haurien de revertir en millores relacionades amb el mateix turista i el nostre entorn com, per exemple, amb accions de promoció d’activitats turístiques, en mesures de conservació del nostre patrimoni, en la creació de noves infraestructures o en polítiques sostenibles de conservació del medi natural. Una bona finalitat pot influir clarament en la millora de la qualitat del nostre turisme, massa sovint titllat de baix cost, i en l’oferta dels serveis turístics. La taxa finalista també permetria destinar les despeses actuals relacionades amb el turisme a altres necessitats del país, augmentades arran de la crisi sanitària.

Ara caldrà definir els detalls de l’aplicació d’aquesta mesura. S’haurà de determinar quin serà l’import de la taxa, si hi haurà diferència del valor segons la temporada, si els infants gravaran o no, qui recaptarà la taxa o a quines administracions aniran destinades les recaptacions. Serà doncs molt important la consideració dels sectors privats i públics implicats per garantir la bona acceptació de la mesura i el seu èxit.