La culpa és del rellotge

En les darreres setmanes hem vist, amb certa expectació, com han anat creixent els anomenats botellons al Principat. Aquella pràctica que acostumen a fer els joves quan s’agrupen en un determinat lloc per tal de beure, simplement beure una copa rere l’altra. Però cal que ens preguntem si no hi ha determinades conjectures que estan afavorint aquesta pràctica.

Posem-nos en situació; des de l’aixecament de les mesures més restrictives del confiament i de l’obertura dels bars, aquests s’han vist obligats a tancar a tot estirar a la una de la matinada. Un horari que, m’atreviria a dir, alguns d’aquests establiments ja no feien abans de la pandèmia provocada per la Covid-19. A aquest fet cal sumar que estem a l’estiu i que tant joves com adults o tenen horaris intensius o directament estan de vacances i presta més sortir. I si no, mirem un cas pràctic.

Un grup d’amics surten a sopar un dissabte a la nit i posem que reserven una taula per a les deu de la nit. Tomba que gira i fent petar la xerrada, ràpidament entre el cafè i les postres, se’ls fan les dotze. Surten del restaurant i volen anar a prendre una copa; ja no parlem d’anar a una discoteca, sinó simplement una copa, asseguts tranquil·lament. Resulta pràcticament impossible perquè quan hagin decidit on anar ja serà massa tard. I és que, per la por a les sancions, a partir de tres quarts d’una de la matinada ja et comencen a fer fora de les terrasses o et serveixen la beguda amb un got de plàstic perquè te l’emportis. I aquest és un dels fets que acaba provocant que aquests joves que no poden anar a cap altre lloc a prendre una copa de manera tranquil·la i allargar la nit acabin realitzant els botellons.

Si a aquest fet hi sumem que la Covid-19 també ha fet desaparèixer del calendari les diferents festes majors... ens trobem un panorama que per tal d’evitar el botellón cal ampliar l’horari dels bars. I és que, com deia de bon principi, la culpa és del rellotge.