Escalfament global

El nostre planeta està molt malalt i, paradoxalment, la causa d’aquesta malaltia som nosaltres, el nostre estil de vida, la nostra manera de consumir i d’interrelacionar-nos (o, dit d’una altra manera, de fer funcionar el món). La comunitat científica està cada dia més preocupada en relació amb l’escalfament global del nostre planeta, ja que les conseqüències que implica són cada vegada més greus. I aquest malson, segons diferents estudis, està lluny d’aturar-se, ja que es preveu que durant el segle XXI les temperatures de la superfície de la Terra s’incrementaran d’1,1 a 6,6 graus Celsius. Cada vegada hi ha més evidències que demostren que el canvi climàtic està afectant greument el nostre entorn. A títol d’exemple podem citar el mar de gel a Chamonix, que ha desaparegut gairebé en la seva totalitat, les glaceres de les nostres muntanyes que segueixen el mateix camí (fins a l’extrem d’amenaçar de desprendre’s i caure sobre d’una vall, com va passar fa pocs dies amb la glacera de Planpincieux), els pols, que continuen amb una fusió cada vegada més accelerada, disparant la pujada del nivell del mar o encara la desaparició d’espècies animals i vegetals (s’estima que d’aquí a 50 anys hauran desaparegut 450.000 espècies, és a dir, aproximadament el 30% de les espècies vives que es coneixen). I només són alguns exemples, ja que amb molta facilitat, si tingués més espai, en podria citar desenes i desenes. I l’ésser humà, malgrat ser el principal culpable d’aquestes tragèdies i ser-ne plenament conscient, no arriba a invertir aquesta tendència. Necessitem el nostre planeta per poder viure, però ell no ens necessita per fer-ho, ja que existia abans de la nostra aparició i segurament existirà després de la nostra desaparició. Hem de canviar, doncs, radicalment el nostre estil de vida i la nostra manera de consumir si volem deixar una herència a les futures generacions, i no serà segurament gens fàcil.