Dependència i atenció

El mes de juny passat Barcelona va presentar un informe sobre la gestió de la Covid-19 i les persones amb discapacitat. En aquest informe s’explica com l’IMPD (l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat) va adaptar els seus serveis per seguir atenent les persones amb discapacitat i garantir els seus drets socials en una situació excepcional d’emergència. Concretament va ser el regidor de l’àrea d’Infància, Joventut, Persones Grans i Diversitat Funcional, i president de l’IMPD, Joan Ramon Riera, qui va presentar aquest informe elaborat per l’IMPD i que pretén generar reflexió i debat sobre els drets de les persones amb discapacitat durant la gestió de la situació d’emergència sanitària, i exposar les actuacions que es van realitzar i les previstes per fer front a la crisi post-Covid-19. D’aquest informe voldria extreure i destacar que l’ajuntament de Barcelona va garantir el servei d’assistència personal a 52 persones amb discapacitat, l’IMPD va prioritzar la protecció i seguretat lliurant més de 20.000 materials d’equipaments de protecció individual a les persones implicades, fet que va permetre a les persones amb discapacitat i en situació de dependència un confinament total en els seus domicilis, evitant així el risc de contagi. Si hi ha una cosa que m’ha deixat clara aquesta pandèmia, després de llegir diferents informes als quals he tingut accés de fora de les nostres fronteres, és el servei d’assistència personal com un model d’atenció segur i saludable per poder reduir el risc de contagi, reforçant si fos necessari els programes de suport a les persones que viuen a la seva llar amb adaptacions de domicilis, la incorporació de productes de suport i la implantació d’elements domòtics i evitar la institucionalització. Cal dir que la proximitat amb les entitats, entre altres factors, va permetre atendre amb celeritat totes les demandes d’acompanyament i assistència.