Mesures culturals

Vaig rebre la resposta del ministeri de Cultura sobre les mesures de xoc, a curt termini i mitjà, que planteja per mantenir tota l’estructura cultural i el llegat patrimonial i cultural per protegir el sector de la crisi i per evitar la desaparició dels professionals que treballen per la cultura. D’entrada, val a agrair la informació facilitada per les tres direccions del ministeri relativa al treball encomiable d’adaptació dels projectes realitzat durant els mesos de confinament. Malgrat això, el document no respon exactament la demanda sobre les mesures (i els recursos) previstes per protegir el sector cultural i patrimonial. Si en bona part dels països desenvolupats s’ha fet un esforç per no només mantenir sinó augmentar les partides pressupostàries dedicades a la cultura, aquí s’han hagut no només de reformular els objectius previstos, sinó que a més s’ha reduït en dos milions d’euros el pressupost sense conèixer, però, els projectes afectats ni si es recuperaran. Tampoc coneixem quins han estat els beneficiaris i la quantia dels ajuts econòmics percebuts pels integrants del sector cultural. No s’explica com s’ha d’avaluar i prioritzar ni quins són “els projectes transversals amb més repercussió social, cultural i econòmica” ni tampoc com s’establiran plans de millora de la conservació i la difusió del nostre patrimoni cultural i patrimonial, que han de ser “projectes resilients i sostenibles”.

Sincerament, no entenc per què els nous escenaris culturals s’han d’adequar als constrenyiments econòmics actuals, quan més aviat caldria repensar-los per fomentar la creativitat i la innovació i impulsar un teixit productiu a l’entorn de la cultura. Però es veu que tampoc es considera la cultura i el seu sector, en general, com a gaire estratègics quan en el document “Horitzó 23” només s’inclouen dos projectes ja existents. Amb tot, manca línia estratègica i concreció econòmica, més enllà de “comptar amb els nostres artistes”, que esperem que no només sigui circumstancial.