Humanitaris de proximitat

El 19 d’agost del 2003, 22 persones van ser assassinades en un atemptat a la seu de les Nacions Unides a Bagdad. Des del 2008, cada 19 d’agost se celebra el Dia Internacional de l’Assistència Humanitària per honorar tots els treballadors i treballadores que estan en primera línia en les situacions més difícils i compromeses i continuen donant suport i protecció als més vulnerables, sigui per una guerra, per una catàstrofe natural o per una epidèmia.

Aquest any se celebra mentre encara s’està lluitant per internar reduir els efectes que la Covid-19 està causant. Milions de persones infectades, centenars de milers de defuncions, desenes de milions d’infants sense anar a escola..., sense parlar de les conseqüències econòmiques que està també provocant.

En aquesta ocasió, volem homenatjar els que he anomenat “humanitaris de proximitat”, aquelles infermeres i infermers, aquells metges i metgesses, aquelles professores i professors, aquells assistents i assistentes socials, els treballadors i treballadores de les residències de gent gran, les voluntàries i voluntaris, tots aquells i aquelles que han estat al peu del canó (i encara ho estan) durant els pitjors moments d’aquesta crisi i que sabem que hi continuaran estant passi el que passi.

I no estem parlant de persones que es troben a Nigèria, a Veneçuela, a Síria (als quals també agraïm la seva feina diària, com no podria ser d’altra manera), sinó de joves, dones i homes d’Andorra, del nostre petit país, que estaven, estan i estaran al servei dels qui més ho necessitin en moments de crisi com els actuals.

A ells i elles, moltes gràcies per la seva feina, la seva implicació, per no defallir mai.

Ara bé, no ho poden fer sols. Sigui aquí o a qualsevol altre lloc del món, mentre ells ens protegeixen, ells també han d’estar protegits, amb els recursos necessaris perquè puguin fer la seva feina en les millors condicions possibles. És el que es mereixen.