Immobilisme en el comerç electrònic

Recordo que en les passades eleccions generals de l’abril 2019, un neguit habitual en les reunions electorals demanava pels canvis pel comerç electrònic a Andorra proposats pels candidats a cap de Govern. No recordo cap resposta de cap candidat, que apaivagués els dubtes dels assistents. Els que treballem al gremi del comerç som coneixedors que el comerç electrònic a Andorra només és viable o bé en el comerç intern, o en caire internacional, en casos on la compra és d’una quantitat considerable, o en compres petites sense fer els “tràmits duaners”, prefereixo utilitzar aquest eufemisme. En el primer cas en venda internacional , i només en aquest, és possible assumir el preu del transitari, obligat per llei a contractar-lo, sumat a l’impost del país a on va la mercaderia, i a la vegada tindre uns recursos humans suficients per a reclamar el retorn de l’IGI andorrà. Impossibilita, doncs, el 90% del comerç electrònic internacional a Andorra i el desterra a la il·legalitat.

Però la venda en línia no només té aquest entrebanc no solucionat. L’octubre del 2019, el Consell General va aprovar una reforma de la Llei de Serveis de Pagaments Electrònics per regular i millorar la seguretat de les operacions bancàries per mitjà de l’Internet. El dia d’avui els usuaris andorrans no poden enllaçar un compte bancari del país en el seu compte de PayPal, per la qual cosa han de tenir un compte estranger per poder operar a PayPal. Tanmateix altres plataformes de pagament no poden transferir diners a contes andorrans com Verse o Transferwise, molt populars per al pagament digital.

El comerç electrònic mundial s’apropa a una quota del 20%, i any rere any puja en percentatge, és el present i futur del comerç mundial, a Andorra hem de ser capaços de trobar solucions efectives per facilitar aquest comerç tant en el vessant burocràtic, com en el financer, i si no, ja ho sabeu, ens veiem en l’infern de l’immobilisme.